diumenge, 31 de gener del 2010

Llenguatge marineru I

El mar, com tots sabem, te un llenguatge propi. Mots que descriuen, per a qui els coneixen, exactament una ubicació dins d'una embarcació o un port, una peça, una acció. Mots que quan els sentim o els llegim ens poden fer imaginar el típic mariner de la fotografia en blanc i negre amb la gorra, el tres quarts i la pipa. Gent que es guanyava la vida al mar, bebia rom, cantaven havaneres i sobretot no se'ls entenia quan parlava, igual que als metges.

Ara be, quan som dins d'una embarcació per petita i senzilla que sigui, aquests mots comencen a tenir significat i ser útils. O quan aneu a la peixeteria no utilitzeu paraules concretes per definir allò que voleu? Que dieu? "Posi'm un quilo de peix de dalt a la dreta" o "Posa'm un quilo de sardines". Sense voler esteu utilitzant llengüatge del mar!!

Aquest llengüatge es una eina molt útil i us proposo anar profunditzant en ell en aquesta i properes entrades. Només farem esment a aquells mots i expressions que ens poden servir al llagut i fora d'ell. No cal que coneguem les parts d'una vela o que es una botavara o com es diuen tots els caps i cabets que podem trobar a un veler.

Així doncs aqui teniu els mots necessaris per saber qui es qui al llagut i on som dins el llagut.

"Geografia del llagut"

Proa: Part davantera d'una embarcació. També es denomina així al terç anterior de l'embarcació. Es fa servir de punt de referencia, es normal l'expressió "X està a proa de Y".

Popa: Part posterior d'una embarcació. També es denomina així al terç posterior de l'embarcació. S'utilitza de referencia de manera similar a la proa.

Babord: Costat esquerre d'una embarcació mirant cap a proa. Està senyalitzat sempre de color vermell.

Estribord: Costat dret d'una embarcació mirant cap a popa. Està senyalitzat sempre de color verd.

Aleta: Part de la banda de l'embarcació on aquesta es fa més estreta per formar la popa. Existeix una aleta de babord i una d'estribord. (Castells) Gest que fa l'anxaneta d'un castell amb la mà, en el moment de carregar-lo.

Amura: Part de la banda de l'embarcació on aquesta es fa més estreta per formar la proa. Existeix una amura de babord i una amura d'estribord. (Castells) L'anxaneta no fa cap gest que es pugui denominar amura.

Través: Direcció perpendicular al costat de l'embarcació. Part de la banda de l'embarcació compresa entre l'amura i l'aleta.

Casc: Armadura del vaixell que comprèn l'estructura, el folro i la coberta. En el cas del llagut i altres bots a rem fets amb fibra només parlem del folro i l'estructura.

Eix de crugia: Plà que divideix de proa a popa l'embarcació en dos meitats simètriques, banda de babord i banda d'estribord.

Obra viva: Part del casc que queda sota la linia de flotació.

Obra morta: Part del casc que queda sobre la linia de flotació.

A l'imatge podeu veure les parts que us he descrit, tret de l'obra viva i l'obra morta. Els dos cercles, verd i vermell, corresponen als colors propis de babord i estribord, gracies a aquesta senyalització podem saber si una embarcació s'allunya o s'apropa de nosaltres.

"La Tripulació"

Timoner: Situat a popa del llagut, es la persona encarregada del timó i per tant marca el rumb de l'embarcació i dirigeix les maniobres.

Marca: Es el vogador situat més a popa del llagut. Marca el ritme de palada. Poden haver un o dos marques. En el cas del llagut hi ha dos marques asseguts un a cada costat de l'eix de crugia. També se'l denomina popel o primer banc.

Segón banc: Es el vogador o vogadors situats immediatament a proa del marca. En el llagut situats igual que els marques respecte l'eix de crugia.

Tercer banc: Es el vogador o vogadors situats immediatament a proa del segón banc. En el llagut situats igual que els marques respecte l'eix de crugia.

Quart banc: Es el vogador o vogadors situats més a proa. També se'l denomina proel. En el llagut situats igual que els marques respecte l'eix de crugia.

I fins aqui la primera entrega. A la segona entrega trobareu el lèxic de tot alló que fa servir el vogador (rem, escalam, estrop...) i les accions i maniobres més comunes que es duen a terme dins un llagut i a port.